WÄLSE WÄLSE !!!

Aquí teniu una curiositat.

Algú ens ha obsequiat amb 10 gravacions del moment estel·lar del 1er acte de Die Walküre, quan Siegmund reclama al seu pare Wälse ( Wotan) la promesa que li va fer de entregar-li una espasa per quan estès en perill.

Escolteu amb paciència aquest vídeo. Totes les veus son increïbles i fins i tot, per la durada de les notes semblen sobrenaturals.

UN IDIL·LI A LA CASA DE LES PUNXES

Josep Puig i Cadafalch i Richard Wagner: un idil·li a la Casa de les Punxes

Com segurament coneixereu per premsa i d’altres mitjans, des de l’agost passat es va obrir al públic la Casa de les Punxes o Casa Terrades, palauet modernista construït l’any 1905, dissenyat per Puig i Cadafalch (1867-1956), i situat entre l’avinguda Diagonal i el carrer del Rosselló.

Bartomeu Terrades, industrial de Sabadell, a més d’esportista del Futbol Club Barcelona, va encarregar a l’arquitecte una casa per a cadascuna de les seves tres germanes. El resultat va ser un palauet, un bloc uniforme, que recorda un antic castell medieval, que conté diversos elements de diferents corrents arquitectònics, i  amb tres entrades diferents. L’espectacular façana és de maó, exceptuant la planta baixa que és de pedra. Hi destaquen els forjats, els balcons i la ceràmica dedicada al patró de Catalunya, sant Jordi.

Per ampliar la informació sobre les visites que s’ofereixen  a  l’edifici modernista, podeu clicar a: http://www.casadelespunxes.com/ca. Podeu escollir entre una visita amb audioguia (12,50 €) o una visita guiada (20 €), amb descompte fins acabar l’any per als residents a Barcelona.

Si realitzeu la visita amb audioguia, recorrereu la planta noble on viureu en primera persona la llegenda de sant Jordi i la seva relació amb el Modernisme. Després, al terrat, a les “punxes”, a més de contemplar les vistes panoràmiques sobre la ciutat, podreu descobrir la vida i l’obra de l’arquitecte, a més de polític i historiador d’art (punxa 1); l’estil  (punxa 2) i els recursos (punxa 3) de la Casa; informació sobre el Modernisme (punxa 4); i, la inspiració de l’arquitecte (punxa 5). Penseu que la Casa es defineix com a castell urbà d’inspiració wagneriana.

La sorpresa per als amics del GRUP WAGNER arribarà des de la punxa 2 fins a la 5: mentre observeu els espais, gaudireu amb les obertures de Tannhäuser i de Rienzi; i amb els preludis de Die Meistersinger von Nürnberg i de Lohengrin.

A més de gran coneixedor de l’arquitectura i l’art de Catalunya, Puig i Cadafalch estava al corrent dels estils provinents del centre i nord d’Europa, i a la Casa Terrades va emprar el model de castell del nord d’Europa. A la Punxa 5, dedicada a la inspiració de l’arquitecte, i amb el títol “Richard Wagner a la Casa de les Punxes” observareu el paral·lelisme amb el castell de Neuschwanstein, als Alps bavaresos, fet construir per Lluís II de Baviera l’any 1866, com una fantasia romàntica d’un castell medieval, on també combina eclècticament diversos estils arquitectònics. El mecenes del compositor el va considerar com a lloc de retir i com un homenatge a Richard Wagner.

Esperem que gaudiu de la visita i de la música…

Neus Bergua, gestora cultural

RENOIR I WAGNER A BARCELONA

    

Auguste Renoir i Richard Wagner

Amb motiu de l’exposició temporal Renoir entre dones, de l’ideal modern a l’ideal clàssic, que es pot veure fins al 8 de gener de 2017, a la Fundació MAPFRE de Barcelona, volem esmentar una curiositat: a la primera planta trobareu un retrat de Wagner.

 El quadre que s’exhibeix pertany al Musée d'Orsay de París i es tracta d’una pintura a l’oli en suport tela (53 x 46 cm), que Renoir va pintar l’any 1882 a Palerm, concretament el 15 de gener.

Quina edat tenia Auguste Renoir aleshores? I Richard Wagner?

Fent càlculs, tot consultant les seves biografies: Renoir en tenia 41; i Wagner 69, un any abans de la seva mort.

Quin va ser el motiu que Renoir retratés Wagner l’any 1882? Què hi feien tots dos a Palerm?

Coneixem que els darrers anys de la seva vida, Wagner residia temporades a Itàlia, ja que el clima benigne era beneficiós per a la seva salut. A Palerm i al 1882 va enllestir la seva darrera òpera Parsifal, que va començar a treballar quatre anys abans, tot i que la va concebre l’any 1857.

Per la seva banda, Renoir, com a gran aficionat a la música, va ser un admirador de Wagner. El pintor impressionista, de viatge al sud d’Itàlia, va tenir ocasió d’anar a la capital siciliana a visitar el compositor, després de dos intents infructuosos.

Transcrivim com es va produir la trobada gràcies a una carta que Renoir va escriure a un dels seus amics el mateix 15 de gener de 1882 (segons el Musée d’Orsay):

[Wagner se muestra muy amable. Con la ayuda del alcohol, ambos hombres conversan relajadamente durante más de tres cuartos de hora, antes que se le proponga a Renoir una corta sesión de posado para el día siguiente. Relata este segundo encuentro, del modo siguiente en su carta: Estaba muy alegre, pero muy nervioso [...]. En fin, creo que he aprovechado bien mi tiempo, 35 minutos, no es mucho, pero si me hubiera detenido antes, era muy bonito, ya que mi modelo acababa por perder un poco la alegría y ponerse tieso. He seguido demasiado estos cambios. [...] Al final Wagner me ha pedido verlo y ha dicho "¡Ah! ¡Ah! Me parezco a un sacerdote protestante”, lo que es cierto. En fin, estaba muy contento de no haberme pasado demasiado: aquí tengo un pequeño recuerdo de esta cabeza admirable. ] 

Recomanació: l’estrella de l’exposició: Bal du Moulin de la Galette, i les dones retratades, excelses!

Podeu ampliar-ne la informació a:

-Sobre la Fundació Mapfre i l’exposició:

https://www.fundacionmapfre.org/fundacion/es_es/exposiciones/catalan-sala-casa-garriga-nogues/#

- Sobre el Musée d’Orsay:

http://www.musee-orsay.fr/es/inicio.html?cHash=c112406b4a

Neus Bergua, gestora cultural

TRISTAN UND ISOLDE- GATTI

I, ja que anunciàvem el Tristan del Met, no podem deixar enrere el comentar l'aclamada producció del maig d'aquest any al Théâtre des Champs Élysées de Paris, dirigida per Daniele Gatti. Les petites dimensions de la sala van crear un clímax intimista que Gatti va portar a un nivell excels.

Vocalment amb la presencia de Torsten Kerl com Tristan, Rachel Nicholls com a genial descobriment de Isolde, i Michele Breedt com Brangäne, Brett Polegato com a Kurwenal i Steven Humes com Rei Marke el resultat va ser excel·lent.

La direcció d'escena de Pierre Audi va crear un ambient abstracte amb un bon treball d'il·luminació.
Aquesta producció es podrà veure en cinema proximament.
Ja ho anunciarem mes endavant.

TRISTAN UND ISOLDE AL CINEMA

Dissabte, dia 8 d'octubre a les 18h,  els cinemes Yelmo projectaran Tristan und Isolde des de el Metropolitan de Nova York.
Es una producció que obre la temporada de la mà de Mariusz Trelinski, amb direcció musical de Simon Rattle i amb intervenció de Nina Stemme com Isolde, Stuart Skelton com a Tristan, Ekaterina Gubanova com a Brangane i René Pape com a Rei Marke.
Us deixem amb el Liebestod...

RECORDANT KAUFMANN A DIE WALKÜRE

Una parella de Welsungs extraordinaria en aquest final del primer acte de Die Walküre.
La gravació es al Metropolitan de Nova York, l'any 2011 amb direcció musical de James Levine.