dimecres, 31 de juliol del 2013

WAGNER A PERALADA

El Festival de Peralada ha programat Wagner pels dies 2,3 i 4 d'agost.

El dia 2, Valeri Gergiev davant l'orquestra del Teatre Marinski de Sant Petersburg , amb solistes del propi Teatre, interpretaran el 1er acte de Die Walküre i amb la excepcional Eva Maria Westbroek, La maledicció i el Liebestod de Tristan i Isolde.
En acabar es farà l'inauguració oficial de la mostra Visions sobre la Valquíria que des de el dia 13 de juliol i fins el 19  d'agost restarà al Museu de Sant Domènech contigu al Festival.

Els dies 3 i 4 d'agost, a l'Esglesia del Carme, l'estrena de Das Liebesverbot en format redüit, provinent d'una producció de Off Bayreuth i dirigida per Fausto Nardi.  Es una absoluta primícia en tot l'Estat ja que no s'havia representat mai.
Veiem Eva Maria Westbroek, (hem de reconèixer que ens te fascinats),en uns moments del 1er acte de Die Walküre.

.

dimarts, 30 de juliol del 2013

UNA ÒPERA MAGISTRAL: WRITTEN ON SKIN

Ens permetem reproduir sencer aquest article del cronista errant Xavier Cester ja que dona la benvinguda a una nova òpera que considera magistral.
Es important tenir-ho en compte per si visitem Munic o algun teatre que la programi.
Les expectatives elevades no tenen perquè sempre acabar en decepció. Written on Skin va ser estrenada fa poc més d’un any al Festival d’Aix-en-Provence, essent aclamada com una obra mestra, reacció mantinguda en les diverses ciutats on s’ha representat. Una reacció més que justificada, perquè el text de Martin Crimp és esplèndid, la música de George Benjamin, hipnòtica, el muntatge de Katie Mitchell, portentós i la interpretació musical -al menys en la lectura de l’Òpera Estatal de Baviera que ara ens ocupa- irreprotxable.

El Noi il·lumina un llibre amb conseqüències per a Agnès
Per a la seva segona òpera, Benjamin i Crimp van anar a buscar, com a Into the Little Hill (un dels grans moments de l’enyorada programació del Foyer del Liceu), un relat conegut amb múltiples possibilitats de relectura, en aquest cas, la història terrible Le coeur mangé, relacionada amb el trobador del segle XIII Guillem de Cabestanh. Amb un estil simple, auster fins i tot en aparença, però carregat d’imatges i suggestions potents, Crimp crea una història a diversos nivells: tres àngels contemporanis ens introdueixen una història de fa 800 anys protagonitzada per tres personatges que, en ocasions, actuen ells mateixos de narradors, alhora que els àngels també entren en l’acció. Sobretot el primer, transformat en el Noi que ha de crear un llibre il·luminat que canti la grandesa del Protector, i que acabarà esdevenint l’amant de l’esposa d’aquest, Agnès. A l’assabentar-se, el Protector obliga la seva dona a menjar el cor del Noi que acaba d’assassinar. Crimp també introdueix amb habilitat aspectes sobre la submissió de les dones i la lluita per la pròpia identitat, en un relat que, dividit en tres parts i quinze escenes sense entreacte, desplega una progressió implacable fins a la catàstrofe final.
Dos nivells, quatre espais, un mateix drama
La virtut més rellevant del text de Crimp és donar ales a la música, una oportunitat que Benjamin no desaprofita en absolut. Wozzeck de Berg i Pelléas et Mélisande de Debussy són els referents més citats per parlar de Written on Skin, als quals es poden afegir ecos de Messiaen (lògic, el compositor britànic en va ser deixeble), Britten (en especial per la impecable organització funcional de la partitura) i, fins i tot, al menys per a aquestes orelles, una referència a la Cinquena simfonia de Nielsen. No es tracta, tanmateix, de cap pastitx; Benjamin crea un univers sonor hipnòtic, amb un domini orquestral aclaparador que defuig de tot efecte gratuït, sense que això impliqui estalviar violència escruixidora, i que agombola, embolcalla més que no pas il·lustra o descriu l’acció.
Acció narrada, acció escenificada, acció imaginada
La paleta sonora es veu enriquida per una viola de gamba i una harmònica de vidre, especialment colpidora després de la ingesta del cor. Com al text, les tensions i distensions estan graduades de forma magistral, amb les onades que porten als finals de les dues primeres escenes, i alhora amb passatges inquietants, com la lectura per part del Protector del text que el noi ha escrit en pergamí, és a dir, sobre pell, amb tots els detalls de la seva relació amb Agnès. Com els grans operistes del segle XX (Strauss, Britten), Benjamin ha sabut trobar unes línies vocals que mantenen un just equilibri entre cant i declamat sense necessitat de recórrer a salts intervàlics infernals ni a tessitures inclements.
Un marit possessiu i una esposa amargada
El Prinzregententheater de Munic acollia la mateixa producció de l’estrena, un treball meravellós de Katie Mitchell que resol amb una fluïdesa astoradora el trànsit de l’acció narrada a l’escenificada. El decorat a dos nivells amb quatre espais de Vicki Mortimer, responsable també del vestuari, és visualment brillant (ben realçat, a més, per les llums de Jon Clark): dues habitacions, més clínicament fredes, són per als àngels i els seus ajudants que preparen l’acció, mentre que les altres dues estances, on es desenvolupa la trama, són més càlides. Amb una direcció d’actors mil·limètrica, Mitchell subratlla com les emocions d’aquesta posada en escena afecten els seus protagonistes, en especial Agnès: la seva decisió final de suïcidar-se sorprèn tothom dins i fora de la història, excepte l’Àngel/Noi que descriu morosament el seu final.
Dos àngels cara a cara
Dos dels tres protagonistes eren els mateixos de l’estrena, una dada que no és anecdòtica perquè Benjamin reconeix haver estudiat la seva vocalitat mentre componia l’obra. El baríton Christopher Purves va ser un Protector amb una gamma impressionant de matisos, mentre que la soprano Barbara Hannigan encarnava una Agnès que evoluciona de la submissió a la revolta passant per la sensualitat amb una veu esclatant en el terç superior. Iestyn Davies té una veu més típica de contratenor anglès, més angelical per entendre’ns, que Bejun Mehta, l’Àngel / Noi de l’estrena, però el seu to eteri lligava molt bé amb el món sonor de Benjamin. Millor Allan Clayton que una correcta Victoria Simmonds com els dos altres àngels.
Aquesta era l’última nova producció de Kent Nagano com a Generalmusikdirector de l’Òpera Estatal de Baviera i, com sempre que he vingut a Munic, ha estat rebut amb molta calidesa pel públic. Aquí no comptava amb les seves forces estables habituals, sinó amb el formidable Klangforum Wien, una de les millors formacions especialitzades en música actual, un repertori que també és molt adient per a les característiques del director nord-americà: una batuta lúcida que va abraçar des del fortíssim més escruixidor al detall més refinat en una versió de gran claredat analítica, que no vol dir pas asèptica, i impecable pols dramàtic. Espero retrobar Written on Skin en altres escenaris per confirmar la primera impressió de que sí, és una obra mestra.
 XAVIER CESTER

Fotos: Wilfried Hösl     

dilluns, 29 de juliol del 2013

REMEMORACIÓ HISTÒRICA


Logo header_top_left

Web AuditoriAdreça postal Auditori

Logo header_top_right



Logo header_bottom_right


footer_left_block


twitter
facebook
youtube

generalitat_footer_top



generalitat_footer_bottom

diumenge, 28 de juliol del 2013

INTENSSAMENT ELEKTRA

Fa pocs dies parlavem de una producció d'Elektra al Festival d'Aix en Provence.
Aquí us presentem uns minuts d'aquesta òpera amb dos sopranos que admirem: Deborah Polaski i Eva Maria Westbroek en una Elektra de l'any 2005 a Paris, dirigida per Christoph von Dohnanyi.

dissabte, 27 de juliol del 2013

US IMAGINEU COM SERÀ L'ANELL DEL BICENTENARI???

Si premeu damunt de l'enllaç podreu veure les primeres fotos que s'han publicat del Ring que s'estrena aquest any a Bayreuth.  Polemica servida !!!

fotos Ring Bayreuth 2013

Josefina Bas.

divendres, 26 de juliol del 2013

PARSIFAL A DRESDEN--ACTE 3

Aquí teniu el tercer acte de la producció de Dresden de Theo Adam

dijous, 25 de juliol del 2013

FESTIVAL DE BAYREUTH

Avui dia 25 de juliol s'inicia el Festival de Bayreuth amb Der Fliegende Holländer, producció estrenada l'any passat i dirigida per Christian Tielemann.
El Festival clourà el 28 d'agost amb Tannhäuser després de haver programat varis cicles d'aquestes òperes i de Lohengrin i del nou Ring, producció esperada i a la vegada temuda de Frank Castorf per lo agosarat i provocadores que resulten les seves posades en escena.

dimarts, 23 de juliol del 2013

LA MARATON DEL ANILLO

El festival austríaco en el pueblo tirolés ERL ofrecerá  para el verano del año 2014 un  ciclo completo del ANILLO con las modalidades siguientes:
Abono ANILLO : 18./19./25./26. de Julio de 2014, desde 220,-€ a 480,-€ por persona (también se pueden comprar localidades por separado) 
La novedad estriba en la programación de un "maratoniano"  ANILLO representado durante 24 horas con cantantes de la Accademia di Montegral, coro y orquesta del festival tirolés de ERL, dirección musical  escenografía: Gustav Kuhn
ANILLO de 24 horas: 01.08.2014, 19 h /  02.08.2014, 17 h / 02.08.2014, 23 h / 03.08.2014, 11 h
www.tiroler-festspiele.at


Viernes07/18/2014
19:00
OPERA
RICHARD WAGNER, Das Rheingold
Sábado19/07/2014
17:00
OPERA
RICHARD WAGNER, Die Walküre
Viernes07/25/2014
17:00
OPERA
RICHARD WAGNER, Siegfried
Sábado26/07/2014
17:00
OPERA
RICHARD WAGNER, Götterdämmerung
Miércoles07/30/2014
17:00
OPERA
RICHARD WAGNER, Die Walküre
Viernes01.08.2014
19:00
OPERA
RICHARD WAGNER, Das Rheingold
Sábado08/02/2014
17:00
OPERA
RICHARD WAGNER, Die Walküre
Sábado08/02/2014
23:00
OPERA
RICHARD WAGNER, Siegfried
Domingo08/03/2014
11 a.m.
OPERA
RICHARD WAGNER, Götterdämmerung

dilluns, 22 de juliol del 2013

INFLUENCIA DE WEBER

Un compositor que influenciar absolutament a Wagner va ser Carl Maria von Weber.
Aquest era molt amic del seu padrastre Ludwig Geyer i hi passava moltes hores en el domicili de la familia Wagner.
La visió de Der Freischutz quan Wagner tenia 9 anys el va impressionar tant, que sempre va tenir a Weber com una referencia.
Quan Wagner va ser Kappelmeister de Dresde, el seu homenatge va ser ordenar que traslladessin els restes de Weber, que havia mort a Londres l'any 1826 fins a la capital de Sajonia.
L'obertura de Der Freischutz es una meravella i aqui la podem escoltar en la versió de Carlos Kleiber.

diumenge, 21 de juliol del 2013

UUNA ELEKTRA ELECTRIZANTE EN EL GRAN TEATRO DE PROVENZA.

Diez y siete minutos,(de reloj, doy fe), de aplausos, bravos, y ovaciones , al finalizar la representación de esta Elektra de Strauss –Hofmannsthal (y Chéreau!!) explican lo vivido.
Cuando en el estreno del 10 de julio bajó el telón, el publico que llenaba  el Gran Teatro de Provenza saltó del asiento como movido por un resorte y en una especie de explosión de choc, como si de energía eléctrica se tratara, descargó la tensión emocional acumulada durante la hora y tres cuartos de un espectáculo de fuerza dramática e  intensidad inenarrable. Lo nunca visto.!!
La leyenda de Elektra es tan antigua como el mismo teatro-la tragedia griega-.creada por Sófocles representada a lo largo de los siglos( Esquilo, Eurípides ), hasta que el poeta y dramaturgo,Hugo Von Hofmannsthal- contraponiéndola al Hamlet de Shakespeare-la reescribió adaptándola al hombre del siglo XX .profundizando en aspectos psicología social y de la persona, de las relaciones humanas ,los miedos,los sueños y las pasiones que mueven el mundo- Eran los tiempos de Siegdmund Freud y su equipo.

La composición musical es simplemente fascinante: ajustada a la dramaturgia y libreto, aquí Richard Strauss alcanzó el cenit de su desarrollo musical. Para  describir el mundo exterior donde se desenvuelve Elektra, utiliza la forma tradicional; pero cuando habla de si misma, Strauss en su escritura musical llega a las afueras de la tonalidad, acariciando los límites del dodecafonismo, sin sobrepasarlos, colaborando con su música a completar el climax emocional descrito por el texto y la dramaturgia. Despues de Salomé y Elektra, Strauss volverá a una especie de regresión en su desarrollo de la atonalidad musical, pero su música no será  por ello menos fascinante: Las extraordinarias óperas: Der Rosenkavalier, Die Frau Ohne Schatten, Ariadna auf Naxos. así lo confirman.

Esa-Pekka Salonen al frente de la Orquesta de Paris, tuvo una muy aplaudida y ovacionada actuación y a pesar de que dirigía esta Elektra  por vez primera, cuidó de no tapar a los cantantes modulando el volumen de la orquesta, pero dando toda la potencia e intensidad en los “tutis” orquestales con los 96 músicos. El director finlandés, supo dosificar la masa sonora cuidando los detalles e implementando en la orquesta el relieve musical que tanto distingue a Strauss y esta su obra maestra
Y para esta ocasión el experimentado, inmenso dramaturgo y director de escena, Patrice Chéreau, vuelve a Aix en Provence como tercer cómplice y componente importantísimo de esta noche Inolvidable para el espectador.
La ópera es el espejo de la vida, por eso nos apasiona .De toda la riqueza de esta Elektra de Aix 2013 se podrían plantear debates escribir tratados y libros de psicología, sociología y dramaturgia, sin agotar el tema.

  Gran parte del éxito de esta representación fue de Chéreau, que supo adaptar la dramaturgia al libreto de forma sencilla y eficaz, haciendo gala de su maestría, focalizando su puesta en escena en la figura de la protagonista Elektra de Evelyn Herlitzius. La venganza se sirvió para esta ocasión en”plato caliente”. Klitämnestra y Aegeist  son asesinados por Orest en  el escenario, a la vista del público- no a expensas de él, como se acostumbra-; después, una plataforma se desplaza a la boca del escenario con el cadáver de la madre, como para mostrarnos que la lasciva Elektra ha cumplido su obsesivo y siniestro deseo: vengar la muerte de su padre Agamenón
Chéreau, demostró una gran sensibilidad humana, al incorporar al elenco de cantantes, si bien en un rol ahora testimonial de servidores de la corte, a los míticos Wotan y Gunther: Donald Mclntrye  y Franz Mazura, de 79 y 89 años , dos pilares del Ring de Chéreau en Bayreuth del 1976 que en su saludo final recibieron una calurosa ovación, sin duda en homenaje a aquel inolvidable y ya mítico evento.
La escenografía- un espacio intemporal de la Grecia clásica- no aportó nada nuevo, fue algo reiterativa por su similitud a otras producciones del propio equipo. Suponemos que el muy veterano escenógrafo Richard Peduzzi, roza la senelitud y está falto de nuevas ideas. Al equipo de Chéreau le iría bien un recambio.

Más ingredientes para una noche mítica:

Tres mujeres:
La Elektra  Evelyn Herlitzius hizo una interpretación completa.
Vocalmente perfecta  llegando a todos los registros, destaco en los agudos que tanto exige el rol   que fueron   redondos potentes, sin caer en ningún momento en el grito (fallo frecuente de las mediocres). Como actriz alcanzó la excelencia; la Herlitzius es un “animal de teatro”- durante toda la representación estuvo encima del escenario, sin inmutarse- “de un fuego interior”  y de una humanidad al mismo tiempo, que “quita la respiración”, fue una de las artífices del clamoroso éxito. Destacar el momento sublime de Elektra en el descubrimiento de su hermano:     ¡¡¡OREST!!!  No se puede decir tanto con tan pocos compases… una expresividad tan “bestial” en sentido literal, que a alguna espectadora cercana de muchos de nosotros, le saltaron las lágrimas de emoción ( esta es otra faceta de la grandeza de la ópera: el escritor necesita mucho texto para su relato, mientras que  el compositor lo describe con unos pocos acordes; y es que la emoción que expresa el conjunto texto-música es mas profunda. Ejemplos ¡¡¡VICTORIA!!! o bien ¡¡¡AMAME ALFREDO” de Tosca y Traviata)

 Waltraud Meier fue una Klytämestra de excepción-a la altura de Salzburgo 2010- de una gran presencia escénica, porte elegante, una voz preciosa digna muy bien modulada, borda un rol de intensidad psicológica ajustada a guión. A pesar de que a su edad se nota el paso del tiempo, tenemos Waltraud para rato. Quien tuvo retuvo.

La Chrysothemis de Adrianne Pieczonka vocalmente muy bién, estuvo en el nivel de excelencia de las otras dos y dio la imagen, que pide el guión: la “hija de mi madre”-no la hermana- como la llama Elektra, es el prototipo de  la mujer occidental y burguesa, estándard, sin ambiciones, cuyo único objetivo en la vida es “vivir” (dice Chrysosthemis) : encontrar un marido tener hijos y crear una familia.   Elektra ni la escucha, las aspiraciones de su hemana le aburren,se duerme no le hace ni caso, le producen un inmenso desinterés. Genial aquí otra vez Chereau..

Soberbia la actuación del bajo-barítono MikhaiI Petrenco en su corto rol de Orest, Su bella voz y su magnífica actuación supieron a poco.

Una buena noticia: El Gran Teatro del Liceu participa en la coproducción-juntamente con La Scala de Milan, El Metropólitan de Nueva York, Unter den Linden de Berlín- y la tendremos en Barcelona en próximas temporadas con el mismo reparto (según fuentes de fiar).No se la pierdan, para los amantes del género, es  UN ACONTECIMIENTO INOLVIDABLE!!.



José Luis Bruned


dissabte, 20 de juliol del 2013

dimecres, 17 de juliol del 2013

WAGNER ALS FESTIVALS PROMS

Per si algu ha d'anar a Londres el juliol-agost o ho vol escoltar per la radio, aqui teniu la programació Wagner dels PROMS.

Richard Wagner

El Archivo Proms